La memòria d'activitats del 2016, en resum

La memòria d’activitats del 2016, en resum

El CSUC ha treballat per renovar dues infraestructures clau per a la recerca del nostre país. D’una banda, els encaminadors i commutadors al troncal de l’Anella Científica, cofinançats pel MINECO amb fons FEDER, i una plataforma de mitigació d’atacs de Denegació de Servei Distribuïts, amb una inversió total d’1,1 M€. D’altra banda, el maquinari de supercomputació, amb una inversió d’1,2 M€ que es formalitzarà el 2017 també amb el cofinançament del MINECO.

Durant l’any, 250 investigadors de 53 projectes de recerca han usat 9.126.502 hores computacionals en el maquinari de càlcul, majoritàriament en l’Altix UV 1000, que ha tingut una ocupació del 66%. Pel que fa al suport, s’ha posat en marxa l’HPC Help Desk, un nou espai web amb informació d’utilitat sobre l’ús i el funcionament del maquinari i programari del servei de Supercomputació i s’han resolt un total de 504 consultes.

S’ha posat en funcionament un nou tipus de redundància via programari per als enllaços de l’Anella Científica via RedIRIS entre el node de Campus Nord i el d’Itconic. L’Anella Científica ha comptat amb 81 institucions connectades i un tràfic de 62 petabytes (PB). La capacitat agregada per tràfic regular ha estat de 102 Gbps i de 51 Gbps per als projectes especials. S’ha renovat la plataforma de monitoratge SMARTxAC i el test de diagnosi de xarxa NDT (Network Diagnostic Tool).

Dels serveis de comunicacions destaca el servei de mobilitat segura Eduroam, que ha tingut 29 participants, un de nou, i gairebé 40 milions d’autenticacions, un 29% més que el 2015, fet que demostra com aquest servei mundial segueix creixent de manera activa.

El Punt Neutre d’Internet de Catalunya, CATNIX, ha experimentat un creixement destacable tant en tràfic (que ha passat d’11,50 a 19,94 PB) com en nombre d’institucions, amb 30 entitats connectades a la fi del 2016, sis de noves. A més, s’ha posat en marxa una tercera ubicació a bitNAP per potenciar el seu creixement.

Quant als serveis addicionals del CATNIX, s’ha posat en funcionament un nou panell de monitoratge (weathermap) que mostra l’estat de les connexions del troncal, de l’encaminador de serveis i de les entitats connectades, amb estadístiques d’ús en temps real de l’estat de totes aquestes connexions; i s’ha renovat la rèplica del servidor arrel de noms F.

En l’àmbit dels serveis bibliotecaris s’ha adjudicat la contractació d’un Sistema Compartit únic per la gestió de biblioteques per a totes les institucions del CSUC a l’empresa Innovative Interfaces, que també entrarà en operació durant el 2017.

El 2016 ha estat un any important per a la normativa catalogràfica. El CSUC, amb el suport de la Biblioteca de Catalunya, ha dut a terme un procés iniciat fa dos anys per la implementació de les noves normes internacionals de catalogació RDA que han començat a usar-se al desembre.

El Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) s’ha incrementat en 176.774 títols, un 3% més a conseqüència de la integració dels registres bibliogràfics de diferents biblioteques que han aportat 63.000 títols nous, a més de la catalogació corrent. D’altra banda, a la Biblioteca Digital de Catalunya s’han descarregat uns 5.144.755 articles de revistes electròniques i s’ha continuat treballant amb els consorcis espanyols per tal d’obtenir acords marc avantatjosos, com ara l’acord 2017-20 amb Elsevier en el qual s’han pactat uns increments anuals més moderats dels previstos inicialment.

D’altra banda, el setembre de 2016 les diferents universitats han iniciat el servei de suport a la gestió de dades de recerca per atendre demandes i assessorar els investigadors sobre com elaborar plans de gestió de dades i on dipositar les dades que s’ha conformat en la creació d’una eina en línia anomenada “Pla de Gestió de Dades de Recerca” i en unes recomanacions a l’hora de dipositar les dades de recerca.

En repositoris destaca l’obertura al públic del Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC), un projecte coordinat pel CSUC conjuntament amb una comissió de treball formada per membres de les universitats catalanes, que té per objectiu visualitzar i difondre des d’un lloc únic l’activitat investigadora que es duu a terme a Catalunya.

Quant a la resta de repositoris cooperatius, ha augmentat considerablement la incorporació de tesis doctorals al de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) amb 25.145 tesis incorporades, un 17,5% més; i també de documents de recerca al Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), amb uns 95.536 documents, un 11% més. RACO, amb més de 470 revistes en accés obert, contenia a la fi d’any poc més de 192 mil articles; i la Memòria Digital de Catalunya (MDC), 131 col·leccions de 32 institucions i 1,7 milions d’imatges i documents.

El CSUC també proporciona a les institucions acadèmiques i de recerca un autoservei d’infraestructura al núvol perquè puguin cobrir les necessitats de les seves aplicacions en un entorn flexible en modalitat de pagament per ús. En aquests serveis, s’hi han posat en marxa noves funcionalitats: el suport de Docker Machine per a OpenNebula; el desplegament de clústers basats en Docker Swarm; una eina de gestió d’aplicacions multi-container, el Docker Compose, i el desenvolupament d’un nou controlador a OpenNebula per a VMware, el vCloud.

S’han engegat d’altres serveis per dotar les universitats d’eines que facilitin el seu funcionament. Així, s’ha posat en operació la federació d’identitats per a la comunitat universitària i de recerca catalana que ofereix una relació de confiança entre els participants per intercanviar informació sobre la identitat digital dels seus usuaris de forma segura, preservant la integritat i la confidencialitat d’aquesta informació.

També s’ha posat en marxa la virtualització d’aplicacions i escriptoris per poder desenvolupar un mercat d’aplicacions amb un model d’entrega personalitzada al núvol; i s’ha implantat un nou servei de detecció i prevenció de plagi que compara continguts per a la detecció, avaluació i prevenció del frau (antiplagi) en els treballs dels estudiants.

En l’àmbit de l’administració electrònica, ha entrat en operació una nova plataforma de monitoratge dels serveis d’e-Administració que permet al CSUC disposar d’indicadors en temps real dels estats dels diferents serveis i enviar alertes automàtiques als seus responsables. A més, s’ha iniciat el procés d’integració de la plataforma d’e-Registre amb la plataforma MUX ECAT del Consorci AOC i amb la nova plataforma de federació d’identitats posada en marxa pel CSUC per a les universitats catalanes.

El 2016 s’ha consolidat l’ús de la plataforma d’e-Arxiu i de la Plataforma de Custòdia de Certificats Digitals (PCCD) amb la incorporació de la majoria d’universitats en ambdós serveis; i s’ha treballat en el projecte de Consorciació de Gestors Documentals, adjudicat a finals del 2016 i que es preveu posar en marxa el servei l’abril de 2017.

Pel que fa als projectes europeus, NUMEXAS (Numerical Methods and Tools for Key Exascale Computing Challenges in Engineering and Applied Sciences) i DC4Cities (An environmentally sustainable data centre for Smart Cities) han finalitzat de forma satisfactòria segons la Comissió Europea.

Un altre projecte europeu, CloudFlow, que ha de permetre a les PIMES tenir accés a serveis al núvol i de supercomputació de forma fàcil, ha iniciat la tercera onada d’experiments; i el projecte GAIA, la missió de l’Agència Espacial Europea que ha de produir el mapa tridimensional de la Via Làctia més precís i complet fins avui, ha posat en producció el portal de divulgació de la missió, Gaiaverse, en 13 idiomes. Per últim, s’ha iniciat la participació en el projecte europeu Empowering Communities with a Heritage OpenEcosystem (Echoes), que té per objectiu la dissolució de les barreres actuals per a l’accés al patrimoni cultural de diferents nacions a través d’una plataforma comuna que desenvoluparà tècnicament el CSUC.

Quant a la resta de projectes, s’ha iniciat la participació a UNIversitat i DIScapacitat a CATalunya (UNIDISCAT) desenvolupant un nou sistema d’informació que faciliti a les universitats la gestió de la informació referent als estudiants amb discapacitat; i s’ha continuat col·laborant amb el projecte Formula Student, proveint de serveis de supercomputació i suport tècnic als equips participants (ETSEIB i EUETIB).

En l’àmbit de les compres conjuntes cal destacar els bons resultats obtinguts en la compra d’energia, on una trentena d’institucions han estalviat 4,5 M€. En electricitat, l’estalvi ha estat de 2,9 M€ en mitja tensió respecte al 2015 i gas natural, d’1,6 M€ el 2016.

El 2016 s’ha formalitzat el procés de contractació dels serveis de neteja ordinària i extraordinària, de desinfecció, desratització i desinsectació (DDD) ordinària i recollida selectiva de residus sòlids per a la UPC, la UOC i el Parc Científic de Barcelona. El canvi més destacat d’aquesta contractació conjunta ha estat la transformació d’un model d’hores a un model de servei, on el que es valora i es controla és la qualitat, a diferència del model de control de presència i nombre d’hores.

A més, s’ha treballat en el servei de gasos de laboratori, l’objectiu del qual és que els centres es puguin proveir de gasos en ampolles, en dewars, líquids i sòlids en tancs a partir d’uns preus màxims que quedaran establerts en l’acord marc, incloent també el manteniment de les instal·lacions.

D’altra banda, el 2016 ha arrencat el servei consorciat de centre de procés de dades (CPD) per a sis universitats catalanes i el propi CSUC, que ha estat adjudicat a l’empresa Nexica per un import d’1,34 M€, el que suposa un estalvi del 31% respecte a l’import licitat. L’objectiu del servei és que la prestació consorciada dels serveis de CPD ajudi a assolir major eficiència, qualitat, estandardització i que sigui un referent a nivell internacional.

També s’ha formalitzat l’acord marc per homologar les empreses que proveiran del servei de lloc de treball, que inclou el subministrament d’equips informàtics i la prestació dels serveis associats a les entitats membres del CSUC i a les entitats adherides al grup de compra. Aquest servei posa en marxa un nou model que consisteix en l’estandardització de la infraestructura TIC que s’implanta en els diferents llocs de treball i en l’homogeneïtzació d’alguns dels serveis que es poden compartir, amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi significatiu.

Per formar i informar sobre els serveis, al llarg de l’any s’han organitzat 20 jornades, cursos i seminaris, així com 22 conferències. A través del web corporatiu, el blog i tres butlletins temàtics, amb 1.341 subscriptors, s’ha apropat l’actualitat del Consorci als usuaris. Les xarxes socials, especialment Twitter i LinkedIn, amb 1.097 i 1.255 seguidors respectivament, han estat un bon canal també per difondre l’activitat del CSUC.

Comparteix: