La relació entre les humanitats digitals i les biblioteques acadèmiques

La relació entre les humanitats digitals i les biblioteques acadèmiques

En els anys quaranta, el sacerdot italià Roberto A. Busa cercava un sistema automàtic per a analitzar els textos de Tomàs d’Aquino. Amb unes targetes perforades i un ordinador va donar forma al seu Index Thomisticus. D’aleshores ençà s’han creat noves eines per a accedir, compartir i preservar els continguts, on convergeixen els estudis d’humanitats i les noves tecnologies.

Quin paper tenen i tindran les biblioteques acadèmiques en les humanitats digitals? És la qüestió que s’ha plantejat enguany a la preconferència de la Fiesole Collection Development Retreat, celebrada a la seu del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Hi va assistir Sara Zerini, responsable de la col·lecció digital de la Biblioteca UOC.

Durant la sessió es van exposar casos pràctics de diverses institucions internacionals.

Posar remei a una relació feble

Zerini destaca la presentació de Lluís Anglada (CSUC) i Ángel Borrego (UB), que es va centrar en l’estat de les biblioteques acadèmiques espanyoles i els plans estratègics de REBIUN. Tot i que les relacions entre les biblioteques acadèmiques i els investigadors han estat històricament febles, Anglada i Borrego confirmen una creixent orientació dels centres cap a l’accés obert i la creació de sinergies entre les dues parts.

Bones pràctiques i reflexions

  • Núria Bel (UPF) va parlar sobre la situació actual de les humanitats digitals a Espanya. La seva presentació es va enfocar, sobretot, en el processament del llenguatge natural (NLP, per Natural Language Processing), és a dir, com es poden analitzar grans quantitats de dades en el llenguatge.
  • Marian Lefferts va presentar les activitats i les bases de dades del Consorci de Biblioteques Europees de Recerca (CERL), que té com a objectiu millorar l’accés i la preservació del patrimoni imprès europeu.
  • Peter Foster es va centrar en els descobriments i projectes de recerca de Gale, part de l’editorial Cengage Learning.
  • Laurent Romary va presentar la infraestructura europea DARIAH, sobre la reutilització de dades en col·laboració.
  • Susanne Dalsgaard Krag va explicar les sessions formatives a bibliotecaris de la Universitat d’Aarhus per a afrontar les principals demandes de l’accés obert, com els mètodes de cerca (mineria i visualització de dades…).
  • Julien Roche va parlar del paper dels bibliotecaris com a assessors en temes lligats a la propietat intel·lectual en qüestions de mineria de text i dades i drets d’autor.

El predomini social de les anomenades ciències dures (física, medicina, química, etc.) es tradueix, a les biblioteques acadèmiques, en més inversió en continguts i més promoció de l’accés obert en aquestes disciplines. Conferències com la de la Fiesole Collection Development Retreat posen en relleu la importància de donar suport a les humanitats digitals.

Font: Biblioteca de la UOC

Comparteix