La recerca a Espanya: les actituds de les empreses, els governs i els ciutadans

La recerca a Espanya: les actituds de les empreses, els governs i els ciutadans

Espanya inverteix menys en R+D que la mitjana dels seus socis europeus, i la distribució entre el sector públic i el privat no és la més adequada per augmentar l’impacte del coneixement en l’economia i el benestar. D’altra banda, la societat espanyola percep favorablement la ciència i gairebé el 20% dels ciutadans atorga prioritat a l’augment de les inversions públiques en R+D. Hi ha, per tant, una discrepància entre les actituds i les opinions dels ciutadans sobre la ciència i la rellevància que les empreses espanyoles i els governs li atorguen.

A Espanya, la conducta d’empreses i governs desatén, d’una banda, l’evidència dels estudis econòmics sobre la rellevància de l’R+D per al creixement i, de l’altra, l’experiència positiva dels països que han seguit pautes contracícliques de despesa pública en R+D (com ara Alemanya, Suècia o Dinamarca).

Així mateix, hauria de suscitar un cert neguit que tant les empreses com els governs tinguin un comportament allunyat de les expectatives dels sectors més dinàmics de la societat espanyola, representat pels joves i la població amb nivells educatius més alts. Si es complissin aquestes expectatives ciutadanes sobre la ciència, probablement milloraria la valoració, el prestigi i la confiança dels ciutadans en els governs i les empreses, a més de millorar el model productiu amb vista al futur.

Els recursos addicionals que calen per canviar el rumb a curt termini no són excessius; per exemple, en el pressupost públic, increments anuals regulars d’unes quantes desenes de milions d’euros permetrien iniciar la recuperació del sector de l’R+D (Parellada i Sanz Menéndez, 2017). A més a més, aquestes actuacions podrien servir per senyalitzar els esforços per canviar el model productiu.

Alguns dels actors implicats en l’R+D reclamen un Pacte per la Ciència que proposa augmentar els recursos pressupostaris per a l’R+D, tot i que amb això no n’hi ha prou. Es tracta de promoure un nou «contracte social» entre la ciència i la societat espanyola, millorant el sistema d’R+D i augmentant-ne l’impacte en l’economia i la societat com una tasca de tots els actors implicats. A banda d’augmentar el pressupost, caldria fer reformes en la governança i canvis en les pràctiques de les universitats i les institucions públiques de recerca per millorar l’eficiència en l’ús dels recursos públics. També caldria propiciar un augment extraordinari de la responsabilitat inversora en R+D del sector empresarial.

La nostra anàlisi conclou insistint en la contradicció entre la realitat d’un compromís limitat de les empreses i els governs, d’una banda, i les demandes que s’atorgui més protagonisme i suport a la ciència per part de la ciutadania, de l’altra. Les empreses, els governs i les institucions vinculades a l’R+D han d’implicar-s’hi més per estar a l’altura de les demandes i les expectatives dels ciutadans en aquest àmbit.

Trobareu l’apunt complet al web de l’Observatori Social de “la Caixa”.

Comparteix: